“El padrí” de Mario Puzo

Estem d’aniversari, “El Padrí” de Mario Puzo fa 50 anys! L’obra que ens va mostrar el funcionament i els secrets d’una organització criminal siciliana al Estats Units i que va es va convertir en un referent per la novel·la negra té mig segle. Va ser el llibre que va universalitzar la Màfia i que tres anys més tard va ser adaptada a la gran pantalla de la mà de Francis Ford Coppola i guionitzada pel propi Mario Puzo fent-la així per molts, una de les millors pel·lícules de la història del cinema.

El relat comença amb tres situacions, cadascuna planteja un problema que sembla no tenir una resolució senzilla i que passa per demanar-li un favor a Don Corleone. El casament de la filla de Vito Corleone és el lloc on aquestes tres persones poden parlar i exposar-li la seva història. El pare de la núvia els escoltarà i els hi assegurarà que solucionarà els seus problemes. La seva paraula confirma que complirà la seva promesa, i  ho pot fer gràcies a ser una de les persones més populars i respectades de la societat de Nova York. Un poder que ha construït al voltant de la importació d’oli i d’altres negocis al marge de la llei com les apostes i el joc.

La història continua amb el relat de les vivències i el funcionament d’aquesta poderosa família d’origen sicilià als Estats Units. Tot gira al voltant de Don Vito Corleone, El Padrí. Ell ha construït tota una xarxa de negocis, alguns d’ells il·lícits que l’han convertit en una de les persones més influents de la ciutat. Aquesta estabilitat de la que gaudeix la família canvia quan Don Vito rep l’oferta de Sollozzo, un traficant de drogues que necessita dels seus contactes i dels seus diners per poder portar a terme amb seguretat un nou negoci de drogues al Nord Amèrica. Al rebutjar la proposta i al haver-hi d’altres famílies implicades comença una guerra entre clans de la Cosa Nostra que lluiten pel control de la ciutat de Nova York.

Un dels aspectes a destacar és el repartiment del protagonisme entre diversos personatges. La trama gira al voltant del cap Don Vito, però sota aquesta ombra allargada que omple tot el relat, cohabiten d’altres com el consiglieri Tom Hagen, en Sonny Corleone, fill gran i presumible successor del clan, Michael Corleone, fill petit que sembla desmarcar-se dels assumptes foscos de la família o fins i tot en Johny Fontane, cantant i actor d’èxit que no passa pel seu millor moment artístic ni personal. Es tracta d’una obra coral on conviuen molts personatges que a banda dels anteriorment mencionats, amb un fort pes argumental, hi ha d’altres que tot i aparèixer puntualment, tenen una important rellevància en el desenvolupament de l’acció.

El ritme de la novel·la és una delícia. La narració dels fets preval per sobre de la descripció, desencadenant així, una lectura àgil i addictiva, però a la vegada, ens deixa degustar el moments més interessants amb detalls precisos. Els diàlegs són també una meravella, les paraules que surten dels personatges tenen una força que ve determinada pel poder que tenen. Aquesta conjunció crea un tempo magnífic i agraït pel lector que quan agafa el llibre entra en un món del que costa sortir.

El responsable de tot plegat és Mario Puzo, el seu autor, que va escriure també altres novel·les que tot i ser de gran qualitat no van arribar a l’alçada mediàtica d’El padrí. L’escriptor va completar aquest llibre amb dues seqüeles. També va treballar al món del cinema com a guionista adaptant les seves pròpies obres així com a creador d’altres títols tan coneguts com Superman. Potser des del cinema és on li van arribar els premis més importants entre els que destaquen els dos Òscars de l’Acadèmia de Hollywood al millor guió adaptat per El Padrí i per El padrí II.

Pel que fa a aquesta edició especial dels 50 anys que Edicions 62 ens ofereix, admirem una portada magnífica on apareix el personatge interpretat per Marlon Brando al film de Francis Ford Coppola. Potser trobem a faltar en aquesta ocasió tan rellevant quelcom que complementi l’obra com podria ser un pròleg que contextualitzi l’obra. En definitiva, es tracta d’una novel·la que cal llegir si encara no has tingut l’oportunitat. També és interessant veure la pel·lícula per apreciar per una banda, la gran tasca que va suposar portar aquesta novel·la a la gran pantalla i a la vegada, descobrir tot allò que envolta i enriqueix la novel·la i que per qüestions de metratge l’adaptació al cinema eludeix.